28.4.06

25 d'Abril a Sesimbra

Davant l’Atlàntic portuguès, amb un clavell vermell al cor i, a flor de llavis, la cançó de Raimon. El poble existeix.


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

RAIMON

(1975)

Tradução portuguesa: http://sesimbra.blogspot.com

2 comentaris:

Joao Augusto Aldeia ha dit...

Fiz uma referência no blogue 'Sesimbra':

http://sesimbra.blogspot.com/index.html#114623681250721434

Cordiais saudações
João Aldeia

Mireia ha dit...

Quin mon! Per Lisboa un català i periodista! Boniques poesies, Jordi Joan.