Setubal

Dos d’abril a Setúbal

I

Aquest escreix de llum
usdefruït,
ja una altra vida,
de primavera a raig,
una voràgine de flors
desborda
les papallones vacil.lants
a cada esqueix.

Aquest escreix de mar
on desemboca el Sado,
aquest esquer de llum, de mars i flors,
fuga d’amor,
fuga de fado,
de llum d’havent dinat sobre façanes
color de moscatell,
i un glop que vol dos glops
-no tot d’un trago.

Aquest escreix d’amor,
d’amor del bo,
l’hora mudada, per un cop,
en hora bona,
-la primavera jau
en el primer revolt,
'come una prima volta'-
tots dos amb tota aquesta llum
i encara
aquest escreix de llum per regalar.


II

Aquest escreix de llum per perdre
-Camèlies, buc fantasma, travessia-
i un esqueix d’ínsula que porta el nom de Troia.
Retorn sense epopeia, Penèlope a ma vora.
Aquesta quotidiana llum damunt les coses:
Canalla pels carrers, intemporal,
bales intempestives, de cristall.
-Ferides de per broma, guarides de mentida,
cotofluix de joguina,
la llum perdurarà, irreal-
Un món sense èpica, nosaltres
vinguts d’una altra riba
-o arribats de dins-
fent via sense rumb, perduts,
dos estrangers, pròxims d’abril,
a la mercè del fado.