Weimar

WEIMAR
Jordi Joan

Era un fruit de la mida d’un gra de cafè o una oliva, amb textura de nespre. Li’n va oferir un i ella a l’acte el va prendre amb els ulls ben oberts. L’acceptà de bon grat, com també el seu somrís deseixit, les paraules alades, burletes i tendres, els seus ulls castanys. Envoltada de savis, no duia cap més uniforme que els seus vint-i-tants. Portava els cafès amb un aire serè, de qui vol fer la feina ben feta i de pressa emportar-se la paga al seu pis compartit, a dispesa. Anys després ella havia oblidat un per un els cognoms d’aquells convidats importants, arquitectes com ella seria en ‘cabat de poc temps. També el nom d’aquell fruit de color ataronjat. En recorda però, encara ara, el sabor tropical que es fonia a la llengua, aquella promesa d’un suc mai tastat. L’Alemanya Oriental era a prop en el temps, a la vora també l’esquifida verdor de les tristes taronges de Cuba, migrada collita d’edèn mig pansit, mal tastat.

Tot poema d’amor comença amb nou dígits, la clau que obre el pany d’uns moments al bell mig de la mar, dos a dins d’una barca exposada a naufragi o guiada a bon port. Sol.lícita a dur-te l’ajuda, pensares de sobte que no t’agradava. P’rò els seus ulls eren blaus i més grans, la mirada més fixa i encara més fixa la idea i la necessitat. La neta acidesa del Riesling. Després la vila d’Erfurt, enteranyinada, darrere la boira del Nord, era i no era. Darrere la pedra s’amida l’ensurt de l’alçada d’un gros campanar, caserna gòtica d’ànimes. I en fi, l’escalinata a enlloc i, al capdamunt, la catedral. Nocturna atmosfera amb vapors de Nerval, hivern endins la respiració inflant la pitrera. No duia encara el barret d’Ucraïna. I va ser treure el paraigua i guanyar-te amb un gest. Tu l’obries com una marquesa damunt dels dos caps. I s’arrambava el seu cos, el seu braç, el seu pit, l’escalfor del seu ser decandit fixament decantat. A la llum de la cambra d’hotel era clar com són de vulgars tots els Hilton. Damunt seu surava, del fons del naufragi d’un fals paradís, l’esguard socialista salvat.