Amazònia

Eres la fusta

A sobre eres la fusta i eres l’aigua,
però sota la fusta, l’alga
amb l’aire decebut
en descobrir la platja,
eres la sang que vol
que li presentin l’espasa,
eres la fulla i l’eruga, eres el vol
de l'albatros i el reclam dels arbres,
n’eres l’ombra, el trot de l’euga
entre els palets del riu
i eres el riu, enrogallat,
rient pel trot de l’euga,
encara eres la pols
de l’era i el camí,
eres el carro, el gra i la polseguera,
amb la mirada oberta
eres el pols del llançador de ganivets,
eres el son
d'un revòlver que espera,
eres la sal
i eres el sud,
eres la fusta asclada, el sol
de les escletxes,
l’amor filial i la revolta,
eres la pau en construcció,
per pura mandra,
eres la guerra ajornada,
l’olor de pell de pit d’adolescent,
eres l’oasi
i la palmera més verda,
la bassa on s’abeuren els homes
i eres, en solitud, nenúfar,
eres el sud i eres l’aiguat,
l’ombra de l’estira-cabells
i la benevolença,
eres el cop d’esclop
i la corda més tensa
d’un violí desmanegat,
eres la portalada ferrada d’un mas
i l’aigua fresca i l’emparrat del darrere,
eres la recompensa,
la claredat infinita
i un paraigua esdernegat,
eres la idea,
la fe i el fonament
que aguanta drets els arbres,
l’aire net dels pollancrers
i la verdor del vent al vespre a la ribera,
eres la gronxadissa dels salzes i els trapezis,
eres convulsa, els nervis del pallaso
i l’alegria del domador de feres,
eres l’arcada, eres el sud
que sap el nord
però no s’hi retira,
eres la nit de Sant Joan
i el pa dels pobres,
com una pessigada repartida,
la cala esbadellada,
l’ombra de l’abadia,
eres el juliol
dels boscos a la fresca,
eres la barca i la gimnàstica,
eres el llibre en blanc,
la cendra de l’altura,
la reixa que no encaixa,
teula que balla al caire de l’abís
i eres els pas del llop
que esporugueix
de tan necessitat,
a la deriva i de perfil,
n’eres les baves i la llengua a fora,
eres el lleny i la fruita de lluny,
ben arranjada
a la primera fila del mercat,
eres el pes
del codony a la branca
i la vida esbrancada,
eres i ets i seràs l’era,
miríada de blat
entre els badabadocs.


Amazònia

Riu avall les gosses es cargolen. La gossada esbufegant amb les potes ronyoses. Travessant guals amb el morro enlaire i la llengua a fora. Els unglots de les potes bruts de fang. La llengua amb gust de riu penjant per fora, d’un rosa esvaït.Allà, emperò, les canoes eren de fusta lliscant, els indis eren de fusta lliscant, les dones preparaven menges que barrejaven amb saliva i llet de truja, perquè la seva llet no donava a l’abast per a tanta canalla. La mare que els va parir amb les mamelles penjant i la llengua fora, d’un rosa esvaït. La mamella esvaïda com una rosa esbravada de perfum marcit. Els tapaculs a rentar. Les bugades d’Amazònia damunt de les arrodonides pedres sabonoses. Encara no era el temps de buguenvíl.lies però l’aram de lluny es feia pressentir. El gust d’aram que sempre precedeix l’edat del ferro i de la pólvora. El temps d’haver de recollir el poblat, de cop, a mitjanit i riu amunt. I més amunt a cada cop.

...

Ramon Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Marià Manent, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Sebastià Pons, Carles Riba, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Maria Mercè Marçal, Narcís Comadira, Miquel Bauçà, Pere Gimferrer, Enric Casasses, Albert Roig... aquests sí que són imparables!