Acròpolis

L’asfalt desfet,
l’ofec de foc d’agost,
la llengua a fora i la retsina,
Atenes que s’afoga,
els peixos al taulell quasi respiren,
tovalles amb brodats per abreujar sospirs,
dels cafetars, extemporanis,
carbonissa amb tacte turc,
l’escalf daurat del pa dels àrabs,
tanmateix, el mar dels grecs, melós
solatge a les finestres, l’alfabet
hel·lè de l’horitzó, lambda dels cossos,
la menta debolida que s’ofega al te,
el tracte oriental i el mar tan verd,
civilitzada, la posta sense alè,
-nosaltres en ascens, encara,
i és ara que ho sabem-
de l’altra riba,
gronxada, incòlume melancolia
de dos adults, ibers,
amb una enorme fe, encara,
en les respostes.

Inèdit de “L’alè d’Ariadna”, Jordi Joan
Edicions 62-Empúries, 2001