El llom encès de ginesteres,
els camps eixarreïts del groc,
el cel difuminat
d’un blau de plom,
el blau disminuït
d’un cel encès
al plomatge blavís
de la garsa atordida,
els ramats brostejant
l’esverdissat que resta
i la pugna entre el sol
i l’arrel d’olivera,
entre el verd argentat
i l’aspror de l’escorça,
el perfum del fonoll
travessant la ginesta,
aturades les garbes,
torts lingots apilats
les males herbes rosses,
desfeta cabellera,
un falcó pelegrí
aturat al zenit,
damunt dels canyissars,
de les arbredes,
l’altíssim daura els blats
mentre daura les vides,
els avis aturats
s’esperen el viatger
i amb el bastó nuat
li indiquen les adreces,
l’avís al foraster
justifica una tarda,
encara de més lluny
el bacallà daurat
justifica el capvespre
i la sal de la terra,
a la vila allunyada
darrer esclat de blancor,
primer recolliment
quan la terra es refreda,
per escalfar-se el cor
un bon glop de vi negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada